L'Arquebisbat de Barcelona va atendre l'any passat 195.723 persones de manera habitual per donar-los menjar i roba en les seves 208 parròquies, fet que suposa el doble d'atesos en dos anys, segons ha estimat el delegat diocesà d'Economia de l'Arquebisbat, Antoni Matabosch.
En roda de premsa per explicar els comptes de l'Arquebisbat, Matabosch ha posat de relleu l'obra social que realitza l'Església no només a través de Càritas, sinó de moltes altres iniciatives com els 700 serveis que van oferir ordres religioses l'any passat i que van arribar a "milers de persones".
L'any passat "aquesta tasca de solidaritat va ser més gran, àmplia i profunda" i va arribar a més persones gràcies als esforços notables portats a terme pels capellans i voluntaris, a causa de la crisi econòmica.
El 2011 l'Arquebisbat va tenir un superàvit de 15.243 euros, després d'obtenir uns ingressos ordinaris, financers i extraordinaris de 15.639.892 euros i registrar unes despeses de 15.624.649 euros, sobretot derivats de funcionament, sou de capellans, laics utilitzats per l'Església i altres atencions i serveis a laics --10.997.879--.
Un sacerdot de la diòcesi de Barcelona cobra 923 euros mensuals, sou congelat en els dos últims anys i que varia en funció del Bisbat, ha assenyalat Matabosch, qui ha ressenyat que l'Arquebisbat es troba "perfectament autofinançat", gastant on arriba.
Els nivells d'aportació dels fidels han baixat en les col·lectes del dia de Germanor --que se celebra aquest diumenge que es fan públics els seus comptes i es recapten fons per a la seva tasca--, que han passat de 453.283 euros el 2010 a 439.864 el 2011.
Tot i això, els donatius i llegats van passar d'1,99 milions el 2010 a 2,18 l'any passat, gràcies a la contribució de persones anònimes, algunes parròquies, laics i algunes entitats o empreses.
Matabosch també ha explicat que l'Arquebisbat també té al voltant de 60 pisos de lloguer --dels quals 3 o 4 buits per necessitat d'obres de rehabilitació--, alguns dels quals s'arrenden a tercers i altres se cedeixen a fundacions i entitats socials per ajudar i que el 2010 van aconseguir uns ingressos de 1.001.402 euros i l'any passat 1.025.427 euros.
"La crisi ens ha provocat més despesa, perquè també vam ajudar més persones", ha assenyalat Matabosch, qui també ha evidenciat l'existència de diverses parròquies gòtiques i romàniques que s'estan deteriorant cada vegada més i requereixen de rehabilitació i, tot i que ha agraït l'esforç d'Ajuntament, Generalitat i Diputació, ha dit que també suposen una despesa per a la diòcesi.
En aquesta línia, ha enumerat les parròquies de Sant Just i Pastor, Santa Maria del Mar, la Basílica de la Mercè, Santa Maria de Mataró i Sant Pau del Camp, que ha dit que suposen un "pes econòmic important", i ha assenyalat que esperen un augment d'ingressos per posar en funcionament les noves parròquies del Carme de Sant Boi de Llobregat, la de Sant Isidor, al carrer Entença.
"Ja ens agradaria ser com França que el 1905 es va apropiar de les parròquies i, malgrat que les pot utilitzar, s'encarrega d'elles", ha assenyalat Matabosch en to de broma.
SERVEI PSICOLÒGIC
El nou delegat de Mitjans de Comunicació, Ramon Ollé, ha explicat que l'Arquebisbat es planteja crear l'any que ve un servei d'ajuda psicològica, ja que les parròquies es troben desbordades en aquest sentit.
En aquesta línia ha assenyalat que la diòcesi va atendre l'any passat 400 persones, totes elles parelles que requerien ajuda per "reconstruir-se", com ha defensat Ollé.
Europa Press, VilaWeb